Ara ja som a l'agost, aviat farem vacances i podrem gaudir d'aquests paratges, tot i que m'agrada més quan no hi ha tanta gent. A l'agost s'omple de gent que en lloc de gaudir de la natura, la majoria el que fa, es espatllar-la. No entenen que la natura és per gaudir-la, escolar el ocells, veure l'aigua com corre, no pas per tirar pedres ni anar arrancan flors o plantes que es marciran entre les seves mans en un moment. Els paisatges son per contemplar-los i gaudir dels prats, amb les seves flors que donen un toc de color diferent. Enyoro el passejar amb tranquil.litat per la vora del riu i veure com pugen les truites a menjar, els ocells volant, els anecs passejant pel riu o pel llac amb aquella tranquil.litat que els dona saber que ningú els farà mal. M'encantaria que hi pugés el meu nét i poder ensenyar-li totes les meravelles d'aquest lloc, remullar-li els peus al riuet, i que senti la frescor de l'herba sota els seus peus. De moment, però ho gaudeixo jo.

Ja fa un mes que no pugem a la Guingueta, i potser aquest cap de setmana ho fem...tinc unes ganes de veure de nou aquelles muntanyes, suposo que encara estaran ben nevades, però espero que l'herba ja comenci a treure el nas poc a poc, i aviat em podré estirar al damunt, i sentir la seva olor i frescor..., fins i tot si t'ho proposes sents com creix!!!

Els arbres ja deuen estar a punt de obrir les seves fulles i donar la benvinguda a tothom que hi vulgui anar a passejar i gaudir d'aquell meravellós paratge.
La pau que es respira allà(quan no passen els quads) no es troba enlloc, i els colors, ara que s'acosta la primavera ja deuen de ser molt i molt bonics. La tardor també és preciosa, però quasi que prefereixo la primavera amb el neixament de flors, els arbres que semblen disposats a acollir als visitants amb les seves branques obertes i amb les seves fulles a punt d'obrir-se...

És meravellós passejar per la Guingueta, pots caminar hores i hores sense adonar-te. Els arbres, les muntanyes, els ocells, el riu, els colors...cada dia son diferents.

Hi ha una tranquil.litat total, pots deixar volar els teus pensaments amb total llibertat i fins hi tot sommiar...

A la primavera i a l'estiu, estirar-te damunt la gespa és una passada, sentir l'herba fresca sota el teu cos, amb aquella olor...és encissador!!!

Contemplar el riu, com somriu amb les seves aigües transparents i fredes...

i veure les truites com mengen, és relaxant!



veieu aquests alevins de truita? doncs ara se'ls mengen els cormorans! Espècie protegida????

Cormorans, hi ha a cents... es poden veure perfectament en aquesta època volant pel llac i compartint espai amb els ànecs!

Llàstima de peixos!!, és clar que els cormorans també han de viure, però...a costa de tantes truites???

Com es pot aturar tot això????

Ara està molt nevat, tinc ganes d'anar i veure-ho, em fa sentir viva!, la setmana passada feina molt de vent i la borrufa feia de les seves, era impossible creuar el pont, sense que la neu granulada et piqués a la cara. Tot i aixó s'hi estava de conya. Tant de bo demà pugui fer algunes fotografies i les hi penjaré perquè tothom hi pugui gaudir.

Ser allà, per mi, és com ser en un altre planeta. Tot és diferent, les olors, els colors, tot plegat és molt diferent dels colors i les olors de casa, del bosc d'Olesa, que també és molt bonic, però és com la nit i el dia. Serà una tonteria, però fins hi tot el soroll dels cotxes son diferents.

Fins hi tot el Nil s'ho passa bé a la Guingueta,

li encanta revolcar-se per la neu...i menjar-se-la!!!